Activitat del monjo

Oració i treball

A la Cartoixa, pares i germans conviuen, de manera quelcom diversa, la mateixa vocació solitària i contemplativa. La vida del monjo cartoixà, plenament consagrada a Déu, es desenvolupa en un temps i en un espai plenament sacres. La missa diària i les hores canòniques (matines, laudes, prima, tercia, sexta, nona, vespres i completes) amb les seves pregàries corresponents, són les fites que assenyalen la jornada. Una jornada està integrada per un conjunt equilibrat d’activitats diverses, espirituals i materials, en distribució metòdica i prudent, avalada per una llarga experiència de segles, que ajuda a l’equilibri personal i permeten al solitari assolir la fita de la seva vocació: santificar-se en la unió amb Déu pel bé de les ànimes i propi.

Els monjos de claustre (pares), en la soledat de la seva cel·la, dediquen la major part del seu dia a realitzar exercicis espirituals intercalats amb treballs manuals. Aquests exercicis són la leccio divina, els estudis teològics o d’espiritualitat, l’oració contínua, etc. Participen, junt amb els germans, en la triple reunió diària de l’església (matines i laudes, missa conventual i vespres).

Els treballs manuals tenen com a finalitat el descans mental i la realització d’un exercici físic -convenient per a la salut-, servir a la comunitat i atendre millor la finalitat de llur vocació. El monjo neteja i té cura de la seva cel·la, conrea les plantes i els arbres del seu jardí/hortet i realitza petits treballs d’artesania. Col·labora en les activitats comunitàries i en la formació i atenció espirituals dels germans.

Els germans disposen també a les seves cel·les de temps de soledat, d’oració litúrgica i personal, de lectura i d’estudi. Gaudeixen d’una llibertat àmplia que els facilita poder complir personalment la seva pregària litúrgica.

Fora de la cel·la dediquen unes sis hores a la realització dels treballs materials necessaris per a la comunitat o a tasques d’una certa especialització tècnica. Els treballs els realitzen, si és possible, guardant la soledat i el silenci. Santifiquen la seva feina mantenint-se en la presència de Déu mitjançant jaculatòries o amb una breu interrupció de la feina per pregar. Un dia al mes poden destinar-lo a la realització en la seva cel·la d’exercicis espirituals i, una vegada a l’any, durant vuit dies, realitzen un “retir” a la cel·la.

Els germans uneixen a la vida contemplativa l’acció al servei de Déu i de la comunitat. Amb el seu treball abnegat sostenen l’economia, la vida i la vocació dels demés i, fidels als ideals contemplatius, se santifiquen consagrant el món a la glòria del Senyor.

Celebracions litúrgiques

Els moments culminants del dia litúrgic cartoixà són la vetlla nocturna, la missa conventual i les vespres. Es celebren a l’església en comunitat.

La vetlla nocturna

Es fa a mitjanit, quan una gran part de la humanitat està dormint, en la penombra de l’església. Durant unes dues o tres hores, segons els dies, els cartoixans s’uneixen a Déu i, entre silencis, el canten a viva veu, el lloen, li donen gràcies i li preguen per tal que intercedeixi per tota la humanitat.

La missa conventual

Diària i cantada per la comunitat, els diumenges i festius es fa concelebrada. Els dies de diari només hi ha un celebrant a l’altar i la celebració de l’Eucaristia es desenvolupa en un ambient de profund recolliment i silenci. Aquesta manera de dir la missa, unida a la simplicitat del ritus, afavoreix una participació íntima en l’Eucaristia. Els monjos de cor, en un altre moment del dia i en una capella solitària, celebren la missa.

Vespres

A mitja tarda, els monjos, per tercera vegada en el dia, es reuneixen per lloar a Déu. Finalitza la celebració amb la Salve Regina.

celebracions-liturgiques

La litúrgia cartoixana

Des de els seus orígens, la Cartoixa te una litúrgia pròpia, adequada a la vida solitària i contemplativa dels seus monjos. D’acord amb el caràcter de l’Orde, el ritus cartoixà és més simple que el de la litúrgia romana i més sobri a les seves formes externes. Aquestes característiques afavoreixen una participació més íntima i la unió de l’ànima amb Déu.

La litúrgia dels cartoixans disposa de molts temps de silenci i per als seus cants fa servir el gregorià, tot i que amb un ritme més lent i amb tons menys aguts i melismàtics que el benedictí. No es fan servir instruments musicals.

La missa de la Cartoixa recorda la primitiva missa de pontifical i el seu ritu deriva d’un antic ritual lionès del s. XI. És, més curt que el tridentí i que el modern i d’una formosa senzillesa.