L’Arxiu Nacional ingressa el fons documental de la
Cartoixa de Montalegre
1. El monestir ha lliurat a la Generalitat de Catalunya la documentació del seu
arxiu històric, corresponent a la partrecuperada durant els segles XIX i XX
2. Pergamins, documentació en paper, obres impreses, manuscrits, mapes i
fotografies formen el valuós fons documental de la Cartoixa
L’Arxiu Nacional de Catalunya ingressa el fons documental de la Cartoixa de Montalegre,
una documentació recuperada durant els segles XIX i XX, gràcies a l’acord entre la
Cartoixa i el Departament de Cultura. L’ingrés assegura la conservació de documents de
gran importància per a la història de la Cartoixa i de Catalunya amb pergamins dels segles
X al XVIII i documents de paper del segle XVI als nostres dies. Es tracta de documents
medievals i moderns recuperats posteriorment a la disgregació del seu arxiu original i
també d’estudis i treballs de reconstrucció històrica com els del P. Irenée Jaricot, així com
documents produïts durant els segles XIX i XX.
L’arxiu de la Cartoixa conté un volum aproximat de 9 metres de documentació de paper
corresponent als segles XVI al XX, que inclou 44 manuscrits, 43 capses d’arxiu i carpetes,
25 lligalls i diversos documents solts. De forma especial destaca el llibre espècul datat el
1678, un instrument clau per conèixer la composició històrica del moment. També hi ha la
documentació sobre la persecució religiosa entre 1936 i 1939 o els valuosos documents
arran de les recerques dutes a terme sobre la Cartoixa pel monjo historiador Irénee
Jaricot (1882-1972).
L’ingrés inclou 275 pergamins, 133 cartes de professió de monjos cartoixans (c. 1475-
1829) i 142 documentals (dels anys 991 al 1777). D’aquests últims s’han identificat les
procedències de 80 de Montalegre, 26 de Sant Pol de Mar, un de Scala Dei, 26 conservats
temporalment pels barons d’Esponellà i 9 sense origen determinat. La vàlua d’aquests
documents, amb 9 pergamins reials, 16 butlles i breus pontificis, ha fet que fossin objecte
d’estudis, inclosos en diplomataris publicats en els darrers anys. Aquests pergamins es
troben ja en procés de restauració al laboratori de l’Arxiu Nacional.
A més del fons documental o arxiu, també han ingressat a l’Arxiu Nacional 18 obres
impreses igualment provinents de la Cartoixa i 5 manuscrits, dels anys 1475 al 1833, entre
els quals hi ha dos incunables. Es tracta d’obres de temàtica cartoixana que resultaran
molt útils als investigadors del fons documental. Finalment, el fons també inclou mapes i
37 àlbums de fotografies del segle XX referents a la mateixa Cartoixa.
A principis del segle XX es reinstal·la una nova comunitat a Montalegre, moment en què
Jaricot farà una ingent tasca a l’arxiu de la Cartoixa. Els darrers anys del segle, el fons fou
reorganitzat i també ampliat amb la recuperació d’alguns documents històrics
significatius, amb la intermediació del Departament de Cultura.
Cal tenir en compte, que, més enllà de l’activitat pròpia, el fons ha aplegat alguna
documentació d’altres comunitats monacals com ara Sant Pol de Mar, Vallparadís i Scala
Dei, a Catalunya, o Valldemossa, a Mallorca.
L’exclaustració de la comunitat cartoixana el 1835 posa en risc el seu arxiu històric,
segons sembla, ubicat en una estança propera a la sagristia. Un grup revolucionari assalta
el cenobi, el saqueja i n’incendia algunes estances. La cartoixa resta abandonada pels
monjos, però l’arxiu i la biblioteca conventual se salven per l’acció d’un equip enviat des
de Barcelona, segons sembla, per Pròsper de Bofarull (1777-1859), aleshores director de
l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que n’omple divuit carros. Bofarull, conscient del valor
històric d’aquell patrimoni documental religiós en perill, organitza una àmplia campanya
de salvament als diferents arxius monacals aleshores en risc.
Probablement, en aquell moment o poc després, el gruix de l’arxiu de la Cartoixa va
ingressar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (amb total seguretat, abans de 1882), encara que
altres parts es disgregaren entre la Delegació d’Hisenda de Barcelona, la Biblioteca
Universitària de la capital catalana i l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Els dos
primers blocs van ser reintegrats amb el fons existent a la Corona d’Aragó,
respectivament, els anys 1919 i el 1941; el tercer encara hi roman, descrit i del tot
accessible, a l’arxiu municipal barceloní.
Una altra petita part de l’arxiu històric original de la Cartoixa (que incloïa documents en
paper, llibres i pergamins) va trobar refugi a la finca veïna de Can Sanromà, propietat dels
Fortuny, barons d’Esponellà. Aquesta part va ingressar, a l’Arxiu Nacional de Catalunya,
entre 2018 i 2020, amb el conjunt de l’arxiu de la família.
(Nota: el 4 d’octubre de 2023 ja es va publicar una notícia, però molt resumida al butlletí
digital de l’ANC; l’ingrés es va efectuar al mes d’agost)