Arquitectura i arts plàstiques

La cartoixa de Santa Maria de Montalegre fou construïda en diverses etapes, i per tant, abasta diferents estils arquitectònics. La primera etapa, gòtica, va de 1415 a 1463, quan foren edificats el primer claustre gran, amb les cel·les, el claustre petit, l’església i les dependències com el refetor, sala capitular, celler i cuina. Els capitells del gran claustre són senzills, sense filigranes ni escultures, en consonància amb el carisma cartoixà de simplicitat i humilitat. Destaquen les voltes d’aquest gran claustre, fetes amb maons premsats disposats a sardinell, d’un color ataronjat, molt originals. Alguns especialistes hi veuen influències valencianes en aquesta obra i també italianes en les xemeneies de les cel·les. Al segle XV aquesta cartoixa fou concebuda com un monestir fortificat, envoltat per un mur perimetral i dues torres de defensa: una de planta quadrada, amb barbacana, i de gran alçada a la part sud-oest, protegint l’entrada al recinte, i una de planta rodona, amb merlets, a l’angle nord-est. Aquesta fou reformada a finals del segle XVI. La torre quadrangular fou derruïda després de 1835. 

La segona etapa es va donar al segle XVII, de 1636 a 1680, quan es va construir el segon gran claustre, amb més cel·les o casetes per als monjos. Cal dir que vers 1625 es va construir la façana de l’església, d’estil tardo-gòtic. La tercera etapa va de 1727 al 1750, quan es va ampliar el monestir per la zona de l’entrada (sector sud-oest), amb un gran pati d’honor, l’hostatgeria i cel·les per als germans llecs. La quarta i última etapa va de 1880 a 1901 aproximadament, quan s’edifica l’entrada principal, el pati de les Obediències (vaqueria, fusteria, ferreria, magatzem), hostatgeria i capella exterior. El 1909-1910 s’afegeixen les garites de vigilància cilíndriques en algunes cantonades del monestir, com a reacció a la Setmana Tràgica de 1909.

Pel que fa a les obres d’art (pintures, escultures…) la gran majoria van desaparèixer durant el segle XIX: guerra del Francès (1808-1814) i desamortització de 1835-1836, quan el monestir fou saquejat i parcialment cremat. Les tropes napoleòniques s’endugueren a França una sèrie de teles del pintor Viladomat, que han estat trobades en una església de París, on romanen encara. També custodiava aquesta cartoixa pintures de Lluís Pasqual i Joaquim Juncosa (segle XVII), i una escultura de sant Bru de Damià Campeny. De l’època anterior a la invasió francesa només s’han conservat al claustre petit una pintura al fresc que representa una vista general de la cartoixa, la Conreria i sant Bru, es creu que és de primers del segle XVII.

Per últim cal parlar també del sistema hidràulic, construït al segle XV i ampliat successivament, que consistia en un abastament d’aigua a bases de mines, pous i un circuit perimetral que portava aigua corrent a totes les cel·les. A la zona dels horts hi havia unes quantes basses per a regar, entre elles l’anomenada Bassa de les Tortugues.

Per ampliar informació sobre tots aquests aspectes arquitectònics i artístics, veure els articles i estudis de Pere de Manuel, Francesca Español, David Galí, Núria Martí, Carles Díaz, Francesc Miralpeix i Salvador Tarragó publicats als volums de les actes dels congressos sobre Montalegre dels anys 2005 i 2015. 

 (Text provisional, gener 2024).